Hector Berlioz

Louis Hector Berlioz (La Côte-Saint-André, Isèra, 11 de desembre de 1803 – París, 8 de març de 1869) fou un compositor francès del Romanticisme. La seva obra més coneguda és la ''Simfonia fantàstica'', estrenada el 1830. És considerat el primer músic romàntic de França i el creador de la instrumentació moderna. Amb el ''Grand traité de l'instrumentation et d'orchestration modernes'' (1842-43) influí sobre les generacions posteriors, i especialment sobre els músics russos del Grup dels Cinc. La música de Berlioz és un paradigma entre les de la seva època. Amant de Gluck i Spontini, la seva música s'allunya de la pràctica habitual en la música francesa del seu temps, i s'arrela més a la música romàntica alemanya del mateix període.

La música i la vida de Berlioz encarnen els ideals romàntics més que qualsevol altre compositor, excepte Liszt. La seva original imaginació, les seves concepcions grandioses i la seva extraordinària qualitat per orquestrar aportaren un nou color a la música. Berlioz, el primer gran compositor que no era intèrpret, es va convertir en un dels primers directors moderns, i en un crític perspicaç.

A part de la ''Simfonia fantàstica'', les obres de Berlioz es van escoltar molt poc fins a la dècada de 1880, quan a França es van recuperar com a antídot contra Wagner. A partir de 1960 es va escoltar molt la seva música, tot i que les dificultats logístiques encara impedeixen la interpretació normal d'algunes de les seves obres. Proporcionat per Wikipedia