Bohuslav Martinů

Bohuslav Jan Martinů (; Polička, 8 de desembre de 1890 – Liestal, 28 d'agost de 1959) va ser un compositor txec, nacionalitzat estatunidenc, de música clàssica moderna.

Va escriure 6 simfonies, 15 òperes, 14 partitures de ballet i un gran conjunt d'obres orquestrals, de cambra, vocals i instrumentals. Es va convertir en violinista de lOrquestra Filharmònica Txeca, i va estudiar breument amb el compositor i violinista txec Josef Suk. Després de marxar de Txecoslovàquia el 1923 per anar a París, Martinů es va retirar deliberadament de l'estil romàntic en què s'havia format. Durant la dècada de 1920 va experimentar amb els desenvolupaments estilístics francesos moderns, exemplificats per les seves obres orquestrals ''Half-time'' i ''La Bagarre''. També va adoptar modismes de jazz, per exemple a la seva ''La revue de cuisine''. És àmpliament considerat, després de Janáček, el compositor txec més important del .

A principis de la dècada de 1930 va trobar la seva principal font per a l'estil compositiu: el neoclassicisme, creant textures molt més denses que les que es troben en compositors que tractaven Stravinski com a model. Va ser prolífic, va compondre ràpidament obres de cambra, orquestrals, corals i instrumentals. El seu ''Concerto Grosso'' i el Doble Concert per a dues orquestres de corda, piano i timbales es troben entre les seves obres més conegudes d'aquesta època. Entre les seves òperes, ''Julietta'' i ''La passió grega'' són considerades les millors. S'ha comparat amb Prokófiev i Bartók en la seva innovadora incorporació d'elements populars txecs a la seva música. Va continuar utilitzant melodies populars bohèmies i moràves al llarg de la seva obra, per exemple a ''L'obertura de les fonts'' (''Otvírání studánek'').

La seva carrera simfònica va començar quan va emigrar als Estats Units el 1941, fugint de la invasió alemanya de França. Les seves sis simfonies van ser interpretades per totes les principals orquestres dels Estats Units. Finalment, Martinů va tornar a viure a Europa durant dos anys a partir del 1953, després va tornar a Nova York fins que va tornar a Europa el maig de 1956. Va morir a Suïssa l'agost de 1959. Proporcionat per Wikipedia